QUAN CAMINIS LLUNY

Albert Alforcea

Se molt bé que encara és d’hora,

però algun dia, hauràs de marxar,

cada record guardat en caixes d’or,

gelós de moments, quan caminis lluny.

Cada instant meu, de la tendresa teva,

l’enyoraré prou, prou que ho sé,

cada paraula, brogit d’ales d’àngel,

volant horitzons, quan caminis lluny.

Si les ombres negres, es volguéssin dur els records,

Haurien de lluitar amb mi a vida o mort.

PERÒ ARA DEMANA TANDA

PER DANSAR PEL CEL

DANSA COM LES CIGONYES DANSEN

AL CAMPANAR MÉS VELL

PERÒ ARA DEMANA TANDA

PER DANSAR AMB EL SOL

DANSA COM LES GAVINES DANSEN

AMB L’ALÈ...L’ALÈ DEL VENT DEL NORD.

Nostàlgic vell envoltat de retrats,

col·lecionant les teves primaveres,

fulles que van caient, no se les endú el vent,

minvarà la lluna, quan caminis lluny.

El que fet bé, i el que no he sabut fer,

retrets ancorats al destí,

neixeran i moriran, però en el cor res no ha mort,

aclarint boires, quan caminis lluny.