SAMUEL NOMÉS ESTUDIA

Albert Alforcea

CADA TARDA IGUAL EN AQUELL BRUT SOLAR

LES HUMILIACIONS CADA COP ERAN MÉS GRANS

LA RIOTA D’AQUELLS A QUI ELL DEIA COMPANYS

L’ESTIGMA DE LA POR QUE LI QUEDÀ GRAVAT.

 

AQUELL POU ON EL FEIEN BAIXAR,

LES NITS LLARGUES HORES I HORES PLORANT,

L’AGONIA DELS DIES, FINS ARRIBAR A CASA, 

QUE SEMBLAVA QUE NO S’ACABAVEN MAI.

 

SAMUEL NOMÉS ESTUDIA (x 3)

NOMÉS,  LA FORMA DE VENJAR.

 

ODIAVA L’ALBADA, PERQUE HAVIA DE TORNAR

SOLS DE PENSAR-HI SE L’HI AGLEVAVA LA SANG,

UNA BATUSSA, UN ALTRE I TORNA A COMENÇAR,

ELL SOMNIAVA SEMPRE, EN VEUREL’S TOTS PENJATS.

 

PERÒ SAMUEL NO SABIA FER MAL,

EL SEU COR ERA PUR COM EL BLAT,

NO TENIA MALICIA, NO EN SABIA D’ARGÚCIES,

SOLS SABIA VIURE I ESTIMAR.

 

UN DIMECRES TRETZE EN AQUELL VELL SOLAR,

BUSCAVEN SAMUEL PER FER-LI MÉS MAL

PERO QUAN ARRIBAREN, SEL’S HI PARAR EL COR

D’UNA VIGA VELLA HI PENJAVA UN COS.

 

SAMUEL ES CANSÀ DE LLUITAR

MASSA PUR PER UN MÓN TAN INFAM,

LABERINT SENS SORTIDA, LLEVAT DE LA MÉS TRISTA,

LA QUE NO HAURIA DE HAVER ESCOLLIT MAI.